Aïllar suposa impedir que un so penetri a dins d’un mitjà o que en surti. Per aquest motiu es fan servir tant materials absorbents com materials aïllants per aïllar. Quan l’ona acústica incideix sobre un element constructiu una part de l’energia es reflecteix, una altra s’absorbeix i una altra es transmet a l’altre cantó. L’aïllament que ofereix l’element és la diferència entre l’energia incident i l’energia transmesa, és a dir, equival a la suma de la part reflectida i la part xuclada. Existeixen diversos factors bàsics que intervenen en la consecució d’un bon aïllament acústic:

  • Factor màssic. L’aïllament acústic s’aconsegueix principalment amb la massa dels elements constrictius: com més massa, major resistència oposa al xoc de l’ona sonora i més l’esmorteeix. Per aquest motiu no convé parlar d’aïllants acústics específics, ja que són els materials normals, al contrari del que succeeix amb l’aïllament tèrmic.
  • Factor multicapa. Quan es tracta d’elements constructius constituïts per diverses capes, una disposició adequada pot millorar l’aïllament acústic fins a nivells superiors als que la suma de l’aïllament individual de cada capa pot arribar. Cada element o capa té una freqüència de ressonància que depèn del material que el compon i del seu gruix. Si el so (o soroll) que arriba a l’element té aquesta freqüència produirà la ressonància i quan vibri l’element produirà so, el qual es sumarà al so transmès. Per això, si es disposa de dues capes del mateix material i gruix diferent, i que per tant tindran diferent freqüència de ressonància, la freqüència que deixi passar en excés la primera capa serà xuclada per la segona.
  • Factor de dissipació. També millora l’aïllament si entre les dues capes es disposa un material absorbent. Aquests materials acostumen a ser de poca densitat (30 kg/m3 – 70 kg/m3) i amb una gran quantitat de porus i es col·loquen normalment perquè a més a més acostumen a ser també uns bons aïllants tèrmics. Així, un material absorbent col·locat a l’espai tancat entre dos envans paral·lels millora l’aïllament que oferirien els mateixos envans tot sols. Un bon exemple de material absorbent és la llana de pedra, actualment el més emprat en aquesta mena de construccions.

La reflexió del so també pot esmorteir-se amb la col·locació d’una capa de material absorbent a les dues cares dels elements constructius, tot i que aquestes tècniques pertanyen més pròpiament a l’àmbit de l’acústica.